El Bocchi y el Pocchi surten a passejar sota el sol. De camí, es troben amb un ocell. Pobrissó!, està ferit i no pot volar fins al seu niu, que està molt amunt d’un arbre!
La Joana ha decidit capturar un ocell, per això l'espera cada tarda al portal de casa. Quan l'atrapi l'adoptarà com a mascota, així el podrà tenir per sempre amb ella. Però, de vegades, esperar pot portar l'inesperat.
L’Alfred està molt amoïnat. Mil problemes li ronden pel cap. La discussió del dia anterior al pati amb el seu millor amic, l'examen d'anglès que li toca aquest matí, la visita al metge de la tarda…
En Bocchi i en Pocchi, són un parell de mitjons molt especials. Són amics inseparables.
Però, una nit, en Pocchi desapareix! Oh, no! En Bocchi el troba tant a faltar! On pot ser?
Cada dia la vida va llançant aleatòriament notes musicals de forma desordenada.
N'hi ha que són alegres, n'hi ha que són tristes, n'hi ha que són sorolloses i n'hi ha que són estranyes.
Al meu germà li va encantar el regal de la tieta. “Li diré Teresa”, va dir al veure la nina de drap.
Quan va dir que volia dormir amb la Teresa, el meu pare va dir: “No és greu. Ja li passarà”.
Porta tancada, llum apagada.
En Nil manté els ulls ben oberts dins del llit.
La mirada fixa sobre les agulles del despertador.
Voldria que les hores passessin més de pressa.
Les orelles atentes a qualsevol soroll dins la casa.
La Gina i la seva colla sempre van buscant alguna cosa: Un lloc per fer l'entrepà tots junts. Un tresor que està molt amagat. Una mare per uns pollets que tenen fred...
