Porta tancada, llum apagada.
En Nil manté els ulls ben oberts dins del llit.
La mirada fixa sobre les agulles del despertador.
Voldria que les hores passessin més de pressa.
Les orelles atentes a qualsevol soroll dins la casa.
La Gina i la seva colla sempre van buscant alguna cosa: Un lloc per fer l'entrepà tots junts. Un tresor que està molt amagat. Una mare per uns pollets que tenen fred...
Explica una llegenda africana que, fa molt de temps, els cocodrils tenien la pell daurada, suau i brillant.
Però què va passar perquè ara la seva pell estigui coberta d’escates marrons, enormes i dures?
Oh, un bassal de fang! I si hi fessis una plantofada? I si aixafessis aquest plàtan ben madur? I si fessis saltar el gat dins de la seva safata de sorra?
Ecs, ecs, ecs!
La Paula fuig de la seva mare perquè la vol mocar i la nena no es deixa: —Ningú no toca en Rino! —Qui? –vol saber la seva mare. —En Rino. El meu moc. Els caldrà almenys mil i una solucions per acabar amb aquesta b oleta.
En Nil es troba amb diversos contratemps durant el dia.
Cada vegada que s'hi troba, voldria ser més gran i fort per superar-los.
Podrà en Nil vèncer aquestes situacions adverses? Com ho farà?
Avui, la Clara agafa l'autobús.
Ella no pensa que el viatge serà tan divertit. A cada parada pugen nous passatgers i passen "coses".
Cal fixar-se en les imatges que es van succeint durant tot el recorregut.
