Botiga

Un dia la meva mare em va dir que jo ja era gran. I molt content vaig començar a fer coses de grans. El problema va començar quan vaig decidir començar a fer-les.
Una crítica a com els adults decidim quan els nostres fills són prou grans per començar a fer les coses per ells mateixos.

Els pares no són perfectes, tots ho sabem! Per això és super important ensenyar-los les normes bàsiques de la vida familiar. Per educar-los bé una cosa és bàsica: tenir MOLTA paciència!

L'Estrella⭐ és el cadell més adorable del món. La Blau se l'endú a tot arreu: al parc, a l'escola, fins i tot al llit, i sempre es porta molt bé. Espera la Blau pacientment, no estira mai la corretja i es deixa banyar sense protestar. En definitiva, l'Estrella és molt bona gosseta.

La Petita Intolerància és un ésser diminut però molt, molt poderós. Es cola a les nostres cases i, si no estem atents, crea a un ésser encara més poderós: l’Odi. Per culpa seva rebutgem qui és diferent, riem dels altres… Però no hem de perdre l’esperança.

A la Valentina li agrada jugar, estar amb els seus amics i amb els seus pares i, de vegades, anar a l'escola. I es desendreçada. Molt desendreçada. I despistada. Molt despistada. Tant, que sovint li costa trobar les seves coses, i finalment també troba coses que no busca!

En Joan l’elefant no sap què té. Fa dies que se sent molt estrany. Alguna cosa es mou dins la seva panxa. Alguna cuca no identificada. Es posa tot vermell, diu coses raríssimes… Amoïnat, va al metge. Aquest no pot creure com de ràpid i fort batega el cor d’en Joan!

Benvinguts a un edifici de set plantes molt especials! Cadascuna té una porta diferent de la dels altres. La petita inquilina del setè s’imagina que darrere de cada porta s’amaguen vides increïbles: una família de lladres, una altra d’acròbates, fins i tot vampirs!

El vent bufa ferm i amb força. A Fiu, la regió més propera al penya-segat, el jove Pin es dedica a apedaçar les veles que el vent destrossa una i una altra vegada. Un dia, li arrabassa la vela que estava arreglant.

No us podeu imaginar com és el meu germà petit. Un autèntic monstre: em trenca totes les joguines, ahir es va menjar un dels meus vestits, i fa coses fastigoses, com llepar les parets!
Però segur que es porta així perquè és petit i està descobrint el món… o potser no?

L’han somniada, l’han dissenyada i han transportat troncs entre tempestes hivernals,