Carlos Sanjuan Sandonís, Va néixer a San Sebastian una tarda de primavera del segle passat. Des de petit sempre li van despistar dues coses: La pluja i explicar històries. Primer, només escrivia històries els dies de pluja. Després només escrivia a les seves novies. Al fer-se gran va començar a explicar-les als seus fills a l’ascensor. Encara els hi explica, plogui o no plogui, a l’ascensor o en els seus despistats somnis. Els hi explica a tothom, també al seu amic Mikel, a qui li va explicar la història d’una estranya Ciutat Rosa, una tarda de pluja, no gaire lluny de El Peine de los Vientos.
Tracta de lo nociu que pot ser no voler, o no saber, compartir amb els altres la felicitat, la fortuna i els privilegis. Parla també dels perills a què s'exposen els qui s'entesten a veure el món amb una única i excloent mirada.
