Sempre que s’enfada (perquè li diuen que no, perquè s’ha de menjar la sopa...), en Marcel té unes enrabiades que es converteixen en animals ferotges! Un cocodril, un lleó, fins i tot un drac… Per a ell és fantàstic: tothom li té por.
Cada dia la vida va llançant aleatòriament notes musicals de forma desordenada.
N'hi ha que són alegres, n'hi ha que són tristes, n'hi ha que són sorolloses i n'hi ha que són estranyes.
Al meu germà li va encantar el regal de la tieta. “Li diré Teresa”, va dir al veure la nina de drap.
Quan va dir que volia dormir amb la Teresa, el meu pare va dir: “No és greu. Ja li passarà”.
Porta tancada, llum apagada.
En Nil manté els ulls ben oberts dins del llit.
La mirada fixa sobre les agulles del despertador.
Voldria que les hores passessin més de pressa.
Les orelles atentes a qualsevol soroll dins la casa.
La Gina i la seva colla sempre van buscant alguna cosa: Un lloc per fer l'entrepà tots junts. Un tresor que està molt amagat. Una mare per uns pollets que tenen fred...
Quatre ànecs van al gran llac per primer cop. A l’Èrik no li fa gaire bona espina: ha sentit a dir que hi viu un monstre horrible. Però els seus amics no s’ho creuen.
Explica una llegenda africana que, fa molt de temps, els cocodrils tenien la pell daurada, suau i brillant.
Però què va passar perquè ara la seva pell estigui coberta d’escates marrons, enormes i dures?
